Fil dels
Articles
Comentaris

La tràgica mort d’una persona en cadira de rodes, el passat 24 d’agost a l’estació de Sant Feliu de Llobregat, ha posat de plena actualitat la manca d’accessibilitat, que pateixen les estacions de trens de RENFE arreu de Catalunya i que son competència de l’empresa estatal ADIF i del Ministeri de Foment.


Pel que fa a la manca d’accessibilitat entre andanes el tema ja es vell, doncs sempre ha estat clar que la solució que ha donat històricament Renfe de posar travesses de fusta per fer el pas entre andanes, era una solució completament insuficient, insegura i perillosa per les persones i en especial per les que hi circulen amb cadira de rodes, cotxets d’infants, maletes, etc. Doncs a mes de no garantir la seguretat per manca de temps (en moltes estacions tant sols hi ha 16 segons des de que es veu el tren fins que aquest arriba al pas), no s’evita el possible entrabancament de les rodes pels espais existents entre les travesses de fusta, incrementant-ne el risc per la manifesta i perllongada manca de manteniment de les travesses per part dels gestors de l’estació, provocant no poques caigudes i ensopegades d’usuaris del tren.Des de fa molts anys, s’ha vingut reivindicat, per entitats, ajuntaments i per CC.OO, l’eliminació de les barreres arquitectòniques entre andanes i especialment la substitució en totes les estacions de les maleïdes travesses de fusta, per un sistema modern de llosses de cautxú antilliscant, (tècnicament es coneix com a sistema strail), que elimina al mínim el risc d’ensopegades i accidents. No es la millor solució, però millora en molt la seguretat dels usuaris que han d’utilitzar obligatòriament aquests passos.

En succeir el tràgic accident, on va quedar enganxada a les travesses una persona amb cadira de rodes i davant de la manca d’atenció a les nombroses peticions efectuades, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, va endegar una campanya de denúncia pública de la situació i de enviament massiu de correus electrònics a l’ADIF, reivindicant la substitució de tots els passos de fusta a totes les estacions de Catalunya, campanya que finalment ha donat els seus fruits: En primer lloc l’arranjament immediat amb lloses de cautxú del pas entre andanes a Sant Feliu sense esperar al soterrament i en segon lloc el compromís per escrit del Ministeri de Foment de fer un pla d’actuació en totes les estacions al marge de les inversions previstes per a estacions en el Pla de Rodalies recentment aprovat.

Cal dir que el primer dels compromisos ja s’ha complert doncs el pas entre andanes de l’estació de Sant Feliu de Llobregat, ja es accessible, doncs després de la tràgica mort, tant sols en dos dies de treball i amb un cost aproximat de 15.000 €., s’ha substituït el pas entre andanes existent amb travesses de fusta en mal estat, per un pas accessible realitzat amb lloses de cautxú antilliscant.

Sens dubte ara toca que l’ADIF i el Ministeri de Foment compleixin el segon compromís, i procedir urgentment a la substitució dels obsolets passos entre andanes de travesses de fusta i d’altres materials en mal estat, en totes les estacions de trens de Catalunya. (resposta per escrit del Delegat del Ministeri de Foment)

La despesa es mínima i es poden evitar tràgics accidents com el succeït a Sant Feliu, per això es necessària la màxima celeritat en la presentació d’un pla de treball i el inici immediat de l’arranjament dels passos entre andanes a totes les estacions. Tothom hem d’estar amatents, per exigir a l’ADIF i al Ministeri de Foment la seva ràpida realització.

22-09-2009

Lluís Carrasco Martínez
Afiliat a CCOO i membre de la Junta Directiva de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic

 

B

Article publicat en el butlletí Info-Mobilitat

Benvolgut  Sr. Isidre Fainé

President de “La Caixa”  i  de la Fundació “La Caixa”

 

 

 

Li adreço aquest escrit per manifestar el meu total desacord amb la promoció que “La Caixa”  mitjançant el servei Servihabitat, està realitzant amb el anomenat Pack Jove, una promoció immobiliària en la qual a mes de promocionar la compra de pisos, s’acompanya el regal d’un cotxe pels adquirents.

 

Fins ara he seguit amb simpatia les interessants aportacions realitzades per “La Caixa” mitjançant la seva obra social,  i en especial aquelles que venen a promocionar la millora del medi ambient i de la mobilitat sostenible.

 

És clar que la promoció de l’ús del cotxe privat, com a qüestió inherent a ser “jove”, es un aspecte molt contradictori amb la promoció del respecte al medi ambient o en el camí d’assolir en un futur una mobilitat més sostenible.

La oferta promou l’ús d’un vehicle que contribueix a la contaminació atmosfèrica i  pot comportar als seus usuaris una despesa important que farà minvar els seus ingressos (assegurances, manteniments, consum de combustible, etc.etc.).

Entenc que aquesta promoció es doncs contradictòria amb la mateixa obra social de “La Caixa” doncs des de una perspectiva de defensa del medi ambient,  front a l`ús i abús del vehicle privat, el que cal es potenciar l’ús del transport públic i altres mitjans ecològics .

 

Vista aquesta campanya permeti’m com a client de la seva entitat, manifestar la meva queixa i disconformitat, i a l’hora suggerir-li que a les properes edicions de promoció d’habitatge per a gent jove, es centri mes en un millor preu de l’habitatge i en oferir-los la gratuïtat del transport públic i l’ús gratuït del carsharing, en tot el temps de duració de la hipoteca que hauran de contreure i no en l’ús del vehicle privat que gravarà la ja dificultosa economia dels adquirents i es una de les causes de l’important contaminació atmosfèrica del nostre país.

 

17-09-2009

 

Molt cordialment

 

Lluis Carrasco Martínez

Article publicat el 14-05-09 al Punt Diair edició de Girona:

La supressió de l’Estació del centre de Figueres serà un nyap tan gran com la Catedral de Burgos.

 

El passat mes de desembre a les terres de Castella i Lleó, a la Burgos monumental, es va consumar el desplaçament de l’estació del centre de la ciutat a 6 km., en un traçat molt similar al que es vol fer a Figueres i amb el mateix argument: l’arribada del tot poderós AVE i per suposat amb les consegüents expectatives urbanístiques associades.

Ara ja a quasi  5 mesos de la supressió de l’estació al centre de la ciutat i de funcionament de la nova estació, ja es poden fer balanços i el resultat es tal com esperàvem aquets que intentem posar sentit comú a les coses  ferroviàries: un estrepitós fracàs.

El tren a la ciutat de Burgos ha perdut el 30 % dels seus viatgers, les causes son varies però la més important es fer mes dificultós l’accés dels usuaris a l’estació,  obligar-los a agafar un altre mitjà de transport per accedir-hi (autobús,  taxi o cotxe privat), augmentant el temps de trajecte del desplaçament. Evidentment un servei d’autobús deficient i insuficient, especialment en dies no laborables i en hores vall, acaba de posar la guinda al “pastis”.

Amb una despesa immensa s’han desviat les vies que portaven 148 anys passant pel centre de la ciutat i han suprimit l’estació del centre, per finalment perjudicar al transport públic.

Gastar-se els diners en destruir una infraestructura útil  per fer una altre d’inútil, es una autèntica barbaritat i un mal ús dels diners públics.

La ciutat de Figueres s’agermana amb la de Burgos en lo monumental i artístic, però esperem que el seny no permeti  que s’agermani també en el absurd i inútil, tot  desplaçant una estació de tren molt  útil, per al final portar menys viatgers al tren.

Es necessari que les nostres autoritats es repensin la proposta de suprimir l’estació del centre de Figueres, doncs encara estem a temps d’evitar un nyap tan gran com la Catedral de Burgos.

 

 

Molins de Rei -12-05-2009

 

Lluís Carrasco Martínez

Membre de la Junta Directiva

Associació per a la Promoció del Transport Públic

 Les actuals subvencions al sector de l’automòbil son pa per avui i gana per demà.

Ès evident que al nostre país, estem assistint com es negocia el manteniment dels sector de l’automòbil basant-nos en la teoria de l’absurd, subvencionant cotxes contaminants per dos costats, per un, donant diners SEAT per a fer el tot terreny Q3 i desprès un altre cop a tots els vehicles d’alta gama fins els 49.000 €.

En les circumstàncies econòmiques actuals, sembla lògic, que son el govern de l’Estat i el de la Generalitat, els que tenen que posar condicions en el tipus de producció, ens al contrari l’Estat aposta per produir AUDIs contaminants… a on es fan els SEAT que haurien de fer-se en la SEAT ? i la Generalitat en un exercici d’alt cinisme polític es carrega la seva pròpia estratègia de mitigació del canvi climàtic, subvencionant vehicles altament contaminants, i d’alt cos que evidentment no estan a l’abast de les classes populars que estan patint directament la crisi i el mes greu es que a mes no es condiciona el lloc de fabricació.

L’exemple de l’OPEL, on el govern Alemany ha jugat fort condicionant l’estabilitat dels llocs de treball locals o del mateix Obama, amb la nacionalització de la industria automobilística mes important dels EUA, condicionant la seva producció a l’eficiència ecològica, cal tenir-los en compte i actuar, fer un altre cosa es fer de “primaveres”.

Pot ser ara seria el moment de recuperar nacionalitzant-la, una industria pròpia d’automòbils, ecològics, híbrids, elèctrics, eficients i molt competitius, en comptes de subvencionar el pa per avui i la gana per demà.

Lluís Carrasco

Recentment el Secretari de Mobilitat de la Generalitat reclamava públicament una nova Llei estatal de Financiació del Transport Públic , en la que les noves promocions urbanístiques assumeixen el cost de la posada en funcionament del transport públic necessari per les demandes generades per aquestes noves àrees urbanes o periurbanes.

Comparteixo plenament aquesta opinió, però voldria recordar-li al secretari i al govern, que tenim pendent l’obligació marcada per la Llei de Mobilitat, de fer la llei de financiació del Transport públic de Catalunya. Llei que ha de regular també que els generadors d’espectacles i grans concentracions humanes amb beneficies econòmics, assumeixin la financiació de les necessitats de transport públic extraordinari que generen, llei que ha de forçar la implicació de les empreses en la financiació del transport dels treballadors i l’accés als polígons industrials, llei que ha de resoldre el greuge comparatiu entre ciutadans de la primera corona metropolitana i la resta de Catalunya, pel que fa als nivells de servei de transport públic, llei que ha de fer possible el correcte funcionament i financiació d’un transport públic interurbà suficient i de qualitat, que acabi també amb la discriminació en la financiació que pateixen els ajuntaments no metropolitans, que han d’assumir quasi el 100 % del dèficit dels autobusos urbans, que son peça fonamental en l’aportació de viatgers a la xarxa de transport públic. La qüestió es força important, doncs una financiació deficient condiciona de forma greu el desenvolupament del Transport Públic a Catalunya i especialment de l’autobús. És hora de passar de les paraules als fets, posem-nos a treballar doncs el tema s’ho val i ja fem tard.

Molins de Rei, 2 de juny de 2009

Lluís Carrasco Martínez

Membre de la Junta Directiva de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic

Membre del Consell de Mobilitat de l’ATM

« Articles més recents - Articles anteriors »