Fil dels
Articles
Comentaris

Cliqueu a sobre i podreu veure un vídeo resum del viatge, trobareu temes interessants de mobilitat i bones fotografies, poseu els ataveus.

De Películas

Futbol i evasió d’impostos… la raó dels poderosos

 

En els últims dies s’ha acordat el modificar la fiscalitat dels estrangers,que cobrant un sous multimilionaris venen a jugar a futbol pels nostres estadis.

Si fem una petita comparació dels treballadors assalariats que paguen religiosament els impostos que tenen un IRPF que pot arribar a ser superior al 25 % segons els seus ingressos.   I comparem el que tributen fins ara aquests assalariats de luxe, que tenen nomines que superen els 600.000 euros a l’any, sense comptar altres extres com drets d’imatge, publicitat, etc., els “pobriçons”, en comptes pagar l’IRPF com qualsevol ciutadà de l’estat amb aquest nivell d’ingressos, al 43%, son subvencionats fiscalment gràcies a una llei del PP,  que va fixar el màxim del impost en el 24 %.

 

Tot just desprès d’aquest acord parlamentari profundament just, han sortit ràpidament els representants dels clubs de futbol indicant que això es una ruïna, que els clubs hauran de pagar mes de 100 milions d’euros, perquè han d’assumir ells els impostos dels jugadors, doncs signen acords nets, que això paralitzarà el fitxatge de bons jugadors, que si oposen i si cal faran una vaga de futbol, etc.,etc.

 

Vistes les declaracions, sols em pregunto quina es la raó del perquè unes persones residents en el nostre país no han de pagar exactament els mateixos impostos que la resta de ciutadans.

No puc mes que contenir la ràbia quan penso en les persones que estan passant-lo molt malament per arribar a final de mes, que no poden pagar hipoteques, que fins i tot en alguns cassos han d’acudir al banc d’aliments per no passar fam.

Quantes ajudes a persones necessitades es poden finançar amb els 100 milions d’euros que hauran de pagar aquest privilegiats, que circulen pels nostres carres amb els seus “Porsches”, i que fins ara per verbigràcia de la influència dels seus amics poderosos (els mateixos que evadeixin tots els impostos que poden mitjançant les SICAV (1)), s’havien estalviat de pagar a la caixa de tots.?

 

Estic  realment indignat, quan veig la cara dura amb la que ens amenacen amb una vaga del futbol professional,  pel fet de pagar els impostos que els hi corresponen !!.

I evidentment  no em puc estar de comparar-la amb les vagues i mobilitzacions que convoquen els treballadors, per a defensar els seus llocs de treball davant dels “ERO” (2), i la pèrdua del poder adquisitiu d’uns sous ajustats per passar el mes.

 

El directius futbolístics al·leguen que ells generen molta riquesa, i llocs de treball, i que si no venen jugadors d’elit això s’acabarà…  

Si encara voldran que els hi donem  la raó.

 

(1) SICAV – Societat d’Inversió de Capital Variable

És una societat anònima , que es un instrument d’inversions dels grans capitals que solament cotitzen un 1% en l’impost de societats (es la via preferida dels poderosos per evadir impostos) 

 

(2) ERO – Expedient de regulació d’ocupació (Tràmit administratiu que serveix a les empreses per ajustar plantilles, aturar temporalment produccions i fins i tot per acomiadar part dels treballadors/es)

 

Molins de Rei, 4 de novembre de 2009

 

Lluis Carrasco Martínez

el Baixllobregat digital m’ha publicat aquest article, en el que poso els punts sobre les is al discurs del nou president de SEAT.      També m’agradaria que servis de reflexió a molts treballadors de SEAT sobre el futur de la seva empresa.

 

http://www.baixllobregatdigital.cat/2009/10/28/carta-oberta-al-president-de-seat-el-que-necessitem-per-sentir-nos-orgullosos-de-seat/

 

Carta oberta al president de SEAT: El que necessitem per sentir-nos orgullosos de SEAT

He pogut llegir les declaracions del nou President de Seat Sr James Muir, en les quals manifesta que Seat ha de convertir-se en una marca d’orgull i referència de futur per als catalans i espanyols i deixar enrere la imatge d’anodina institució que ha projectat fins ara.

Després de veure com la fabricació de Seat es deslocalitzava, i com la marca entrava al lent camí de la desaparició, perdent dia a dia quota de mercat, sens dubte és una bona notícia per a l’economia catalana i espanyola, sentir dels seus dirigents que volen rellançar al seva fabrica i aconseguir una producció de 500.000 cotxes a l’any.

Però convertir-se en el líder del mercat, no és sol un tema de màrqueting, per vendre cotxes el prestigi s’ha de guanyar a pols, amb cotxes econòmics, eficients, sostenibles i tecnològicament avançats. La fabricació de nous models ha de passar sense dubte per les noves exigències de la societat, apostant clarament per uns vehicles amb nivells molt reduïts de contaminació i mes encara en un país on som lluny d’aconseguir arribar en els objectius de reducció de CO2 marcats per Kyoto i de contaminació atmosfèrica marcats per Europa.

Si Seat vol ser l’empresa líder i la referència de futur, ha de seguir els passos de la sostenibilitat, i els passos que han fet possible que siguem líders mundials en tecnologies de producció d’energia eòlica i solar.

Seat necessàriament ha d’apostar per vehicles amb tecnologies netes en el seus motors, de manera que evitem que per comprar un vehicle híbrid haguem d’acudir a una marca japonesa o que per a un vehicle elèctric ho haguem de fer a una marca asiàtica.

Avui impulsar l’empresa comporta apostar decididament per ser els líders Europeus i perquè no mundials en vehicles sostenibles, invertint decididament en I + D.

Sols l’aposta per la recerca de la contaminació “0?, permetrà a SEAT ser realment competitiva en el mercat, salvant la marca i milers de llocs de treball, sense deslocalització.

Aquest és l’únic camí que ens portarà a sentir-nos orgullosos de tenir la marca i la fabrica dels vehicles més sostenibles i nets del món.

LLUÍS CARRASCO MARTÍNEZ
Membre de la Junta de la PTP

El PERIODICO    26/10/2009  LECTORS

Carta destacada del dia:

‘Corrupció i crisi institucional i democràtica’

Lluís Carrasco Martínez
Molins de Rei

 

Estem assistint a una autèntica crisi institucional que erosiona greument la democràcia. El ciutadà està qüestionant la política i el sistema judicial que aquests dies està en boca de tothom. L’espectacle mediàtic que està oferint el PP, la corrupció del cas Gürtel, el cas Millet i altres, han posat de manifest que la política també pot servir per delinquir. Aquesta situació està generant una desafecció general que pot tenir conseqüències nefastes en la participació dels ciutadans en la vida política, i per tant, posar en qüestió el mateix sistema democràtic, ja que els discursos exculpatoris sonen tots igual. El desprestigi social no només afecta el PP i els presumptes delinqüents (imputats o no), sinó el conjunt del sistema polític, totes les forces polítiques i les institucions. Però el més greu és que la veu popular està posant en qüestió, i amb arguments, un altre dels pilars del sistema democràtic, el poder judicial, davant d’actuacions com a mínim discutibles. Ens trobem davant d’una autèntica alarma social. De moment silenciosa.
Cal que totes les institucions actuïn, començant pels partits polítics, d’una forma contundent, regenerant les seves organitzacions. També el poder judicial ha d’actuar urgentment amb mesures cautelars, investigacions a fons, embargament de béns i condemnes exemplars que no permetin la més mínima ombra de dubte en l’aplicació igualitària de la justícia. Si no ho fan, la sospita permanent i generalitzada, la sensació d’impunitat dels poderosos i la falta de fe en el sistema democràtic i judicial provocaran una crisi institucional d’incalculables conseqüències. Però potser és això el que busquen alguns.

Benvolguts/es us adjunto l’escrit que m’han publicat de forma destacada en el Punt diari d’aquest diumenge. - 19-10-2009

Com veureu es tracta d’un article relacionat amb el Barça i l’aparcament  i que ve a contestar un altre publicat que es titulava: 

Si no vius a Barcelona, sigues solidari i vés-hi en autocar

18/10/09 02:00 - LLUÍS CARRASCO. MEMBRE DE LA JUNTA DIRECTIVA DE L’ASSOCIACIÓ PER A LA PROMOCIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC. MOLINS DE REI (BAIX LLOBREGAT)

 

Voldria donar informació a tots els ciutadans de Barcelona. Hi ha un club de futbol que es gasta un grapat de diners en fitxatges milionaris i que té un estadi de futbol situat enmig de la ciutat.

Resulta que en cada partit que disputa al camp hi arriben entre 80.000 i 90.000 persones, la majoria amb transport públic i a peu, menys algun privilegiat que aparca en aparcaments del mateix estadi o pels voltants.

 

Així i tot, moltes persones volen arribar sigui com sigui a l’estadi en vehicle privat, i envaeixen voreres i parterres, impedeixen el pas a persones amb disminució i generen molèsties al veïnat.

Alhora, aquestes persones es queixen que l’Ajuntament posi pilones i impedeixi l’aparcament salvatge i intrusiu, al·legant que el consistori, amb un exèrcit de municipals recaptadors, es lucra gasivament en cada partit, en comptes de facilitar l’aparcament als pobres que no tenen més remei que venir en cotxe a veure els partits.

 

Cal que tothom sàpiga que en cada partit de futbol del Barça la seguretat exterior de l’estadi, l’ordenació del trànsit i el reforç del transport públic costen molts diners públics, i que les denúncies que imposa la Guàrdia Urbana són per evitar l’abús i la invasió dels cotxes a les voreres, perquè impedeixen en moltes ocasions el pas de les persones i obstaculitzen el gir de vehicles i autobusos.

 

Per aquest motiu vull recomanar a tothom que fins ara va en cotxe a l’estadi que s’ho replantegi, que si no pot o no vol anar en transport públic es posi d’acord amb les Penyes properes i que vingui amb autocar compartit, com fan molts altres aficionats.  Aniran més relaxats i ajudaran que la ciutat funcioni millor, respectant el veïnat i la resta de persones que encara que no vagin al futbol també caminen pels carrers.

 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/92829-si-no-vius-a-barcelona-sigues-solidari-i-ves-hi-en-autocar.html

 

Us recomano la lectura del comunicat conjunt de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, Barcelona Camina, Bicicleta Club de Catalunya, Amics de la Bici, la Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona :

 

Al futbol cal anar a peu, en bici o en transport públic

 

que trobareu en el següent enllaç:

 

http://www.transportpublic.org/component/content/article/56-general/48-al-futbol-cal-anar-a-peu-en-bici-o-en-transport-public

« Articles més recents - Articles anteriors »