Racó de la Poesia
6 gen. 2009 per lucamar
Recull de poesia d’en Lluis Carrasco
En aquesta pàgina anirè recopilant poc a poc totes les meves poesies, espero que us agradi
desembre del 2008
Trobada sindical de Nadal
Entre amics i amigues…
explicarem acudits,
farem petar la xerrada
i compartirem un lleuger “tast”.
Entre companys i companyes…
farem una trobada,
parlarem de drets laborals,
i de la “rumorologia” galopant.
Però no hem d’oblidar…
als que no tenen treball,
als que estan a punt de perdre’l
o als que pateixen necessitats i fam.
Fem xerinola, gaudim del Nadal…
Però no fugim d’estudi,
fem una petita donació solidaria,
doncs per a moltes persones els serà cabdal.
17-12-2008
—————————–
Ja s’aproximen les festes de Nadal…
No sentiu les olors ??
no teniu ja l’estomac ple abans de començar els dinars ??
No oloreu els torrons ?
Ja teniu la nevera plena de gom a gom ??
Ja esteu preparant les maletes ? (aquells se’n van).
Desitjo….
Que la boira que envolta el nostre mon,
no ennuegui els teus sentits.
Que gaudeixis de la teva existència,
aportant la teva generositat i solidaritat.
Que els itineraris de la teva vida et portin
pel camins de la il•lusió.
Que l’autobús de la motivació, et porti a
la parada de la plena satisfacció.
Que el tren de l’amistat t’aproximi a la
ruta de la felicitat.
Que en aquests temps de crisi,
no patiu tu i els teus cap necessitat.
Bon Nadal i un 2009 de prosperitat !
Lluís Carrasco
11-12-2008
—————————–
Octubre de 2008
Plou sobre mullat….
Els núvols negres estan
i de lluny es senten tronar
a peu de les muntanyes
preparats per descarregar.
L’aigua miraculosa, que tot fa revifar
en forma de xàfec o de plugim
omple els carrers i les places
sanejant els subsòl de la ciutat.
Les gotes llisquen capritxosament
per les finestres de la nostra llar
fent cabrioles divertides
que atreuen el nostre mirar.
Com infants distrets mirem les finestres
i la imaginació fem rutllar
pots ser pensem… en el cargols que sortiran
o en els bolets que creixeran.
Com una bona medicina
aquesta abstracció l’estrès en fa reposar
i ens ajuda a seguir la nostra vida
desprès d’un badall, amb més tranquil•litat.
Benvinguda la tardor
benvinguda la humitat
doncs ens porta l’aigua sagrada
que a la natura li permet regenerar
Encara que plogui sobre mullat…
Desitjo que l’aigua de la vida us ompli de felicitat
i que l’arc de Sant Martí us porti
un sac ben ple d’amistat i solidaritat.
Lluis Carrasco Martínez
31-10-2008
—————————–
Maig del 2008
Trasllats…. amb un xic d’optimisme
Aquests dies de “moguda”
amb tants trasllats de lloc,
papers amunt i avall,
les papereres plenes de coses ja inservibles,
el pols acumulat, que s’escampa per l’ambient
caixes de cartró per arreu,
bosses de plàstic amb brossa
El carret ple amunt i avall
Portes i armaris que s’obre i tanquen
Son dies d’un cert to pessimista.
Per ajudar- vos a superar el pessimisme, permeteu-me que us faci arribar una poesia d’en Pessoa, que es tot un cant d’esperança.
Rebeu els meus desitjos de que el canvi… de lloc us faci trobar-vos al final reconfortats i un xic mes optimistes.
De todo quedaron tres cosas:
la certeza de que estaba siempre comenzando,
la certeza de que había que seguir
la certeza de que sería interrumpido antes de terminar.
Hacer de la interrupción un camino nuevo,
hacer de la caída un paso de danza,
del miedo, una escalera,
del sueño, un puente,
de la búsqueda… un encuentro
Fernando Pessoa
“De todo tres cosas”
Març de 2008
—————————–
Al company Juan Franco
A les acaballes de març
Finalitzes la teva vida laboral
T’has guanyat a pols
Una jubilació com cal.
La jubilació ve del mot llatí “jubilare”
Que vol dir “fer crits d’alegria”
Es el meu desig que aquesta nova etapa de la vida
La gaudeixis, de mica en mica, cada dia.
Els companys et trobarem a faltar,
doncs la teva amistat i honestedat,
han estat sempre una constant,
amb la qual ens has honorat.
La ciutat i els ciutadans no t’oblidaran,
dons amb el teu bon fer de cada dia,
has omplert tots els racons,
de rigor i professionalitat extraordinària.
Quan passegis per Sant Feliu,
fins l’últim “adoquín” et recordarà.
doncs les teves mans expertes els van bressar,
fins fixar-los al terra per un paviment crear.
Tot recordant com manegaves les seves entranyes,
les fonts plenes de llàgrimes ploraran.
I els arbres agraïts, pels escocells ben fets,
gronxats pel vent, amb les fulles et saludaran.
Quan arribant el dies mes curts de l’hivern,
i recullis als nets en sortir de l’escola.
Els fanals en agraïment et picaran l’ullet,
i apagant i encenent la llum, et diran hola !
Ara deixes el treball… remunerat,
i comences una nova etapa com a jubilat.
Moments en que podràs fer servir a casa moltes eines,
doncs de ben segur que la teva dona et donarà la feina.
Però també trobaràs temps per a tu,
temps per gaudir de les aficions secretes.
I fins i tot agafant de nou el paletí,
fer coses maques amb les teves mans expertes.
De la quitxalla no t’escaparàs…
I pels carrers de Sant Feliu,
tot passejant els nets
Un avi orgullós seràs.
Rep aquesta petita poesia
Com a símbol d’amistat,
que espero conservar fins quan em jubili,
i els dos junts puguem gaudir i passejar.
Lluís Carrasco
4 de març de 2008
—————————–
Setembre de 2007
Per a en Domènec i la Núria
A propòsit d’aventures..
La vida és una aventura que hem de viure dia a dia.
Una ventura plena de moments gratificants.
I que caram ! els dolents nomes cal oblidar-los.
La vida és com un got mig ple,
amb una absenta que aliena els sentits.
Que s’ha de beure poc a poc, glop a glop
I sempre rodejat d’amigues i amics
Ara comenceu un nou camí, en un nou destí…
Seguint la lenta màquina del tren (la de la 1a. línia Barcelona –Mataró…lògicament)
El tren de la vida avança lentament per la via del destí - stop - Un altre glop d’absenta !!!
Desitjo que l’efecte eufòric de l’absenta.
No us faci oblidar els amics… que fins ara hem begut del mateix got.
Que tornem de tant en tant a compartir els glops.
I que seguim compartint el viatge (en transport públic naturalment !!)
Per la terra dels nous reptes, engrescadors i il•lusionants.
Que la pluja de la distancia i el temps, no refredi els llaços d’amistat i que engeganteixi la vostra memòria.
Que les seves gotes en tot cas sols faci més prims els vidres de les finestres, tal com ens proposa Javier España en la seva obra: “La suerte cambia la vida”
La lluvia adelgaza
los cristales de las ventanas,
y los recuerdos pueden verse cercanos,
hablarnos al oído, sin prisa.
Es mejor cuando llueve,
porque mi abuelo agiganta su memoria
y nos cuenta del lenguaje lento de los trenes,
de las mujeres que peinaban sus cabellos infinitos
y de las luces que se encendían poco a poco,
como sus ojos cuando llueve
—————————–
Octubre de 2006
Per la Raquel
Trobarem a faltar la teva encantadora presència
En l’espai es present la teva encantadora persona
En l’ambient es nota la teva exquisida sensibilitat
En la relació diària en has regalat amb els teus bons sentiments
En l’hàbitat son necessaris els teus somriures
Les teves paraules son plenes de dolçor
Els teus gestos en desprenen estimació
El estar al teu costat provoca goig i afecte…
I ara no et tindrem !!!
Que la nova etapa et sigui propicia personalment
Que gaudeixis del reconeixement professional merescut
Que el “medi ambient”, et sigui el més favorable
Que gaudeixis del benefici de noves amistats
Es el senzill desig
D’un amic.
Et trobarem a faltar Raquel !!
Lluís Carrasco
26 d’abril de 2006
—————————–
Juny de 2006
Benvolgut companys encara donat que estem en dates especials, de coques, cava i petards, no m’he pogut estar de fer-vos arribar perquè la pugueu escampar per tot arreu, aquesta poesia, component principal d’una cançó de l’estimat Joan Manel Serrat, que aquest últims dies esta voltant amb un altre poeta musical: en Sabina.
Llegint la poesia, em ve al cap la música i tararejo la cançó, a l’hora que retrodecedeixo en els anys i en el temps, em veig amb pantalons curts, corrent de costat a costat del barri del Bon Pastor tot cercant, una cadira, un calaix, un tros de fusta, qualsevol cosa si val per fer la foguera més gran.
En arribar aquestes dates, en veure les coques en els forns amb el seu olor penetrant, els focs, el tronar dels petards i ensumar l’olor a pólvora, no puc evitar el record d’una infantessa, viscuda amb humilitat, però amb un fortíssim component de felicitat.
Que tingueu totes i tots una feliç i divertida Nit de Sant Joan !!
Per Sant Joan
(Joan Manuel Serrat - Juan Pardo - Antonio Morales)
Un vespre quan l’estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s’alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son…
Aquelles nits de Sant Joan…
Els anys m’han allunyat del meu carrer
i s’han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s’hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els “nanos” collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.
Aquesta nit de Sant Joan…
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d’on pugui, com ahir,
com si no n’hi hagués d’altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.
http://www.youtube.com/watch?v=3gtHIxMijD8
—————————–
Abril del 2006
A l’Emma
Benvolgut José Antonio
En veure la teva filla
no em puc estar
D’un passat proper recordar..
Quan agafava els meus fills
I els acariciava els cabells
I els tocava els seus petits dits
Ah !! Quin record !!!
Quin plaer netejar-los-hi el culet
Passar les meves mans per la seva suau pell
Agafar-li les cametes i resseguir el seu contorn
Encara sento el plaer i l’emoció.
Ah !! Quin record !!!
Aquells banys de chap chop !!
Aquells somriures enternidors
Aquells primers riures d’amor
Aquelles mirades que m’arribaven al cor
Ah !! Quin record
El seu gateig curiós i explorador
Les seves primeres passes i els primers “chichons”
Les seves primeres paraules d’amor.
El seus somriures que ens omplien de goig.
Ah !! Quin record !!!
Ah !! Quanta estimació !!!
—————————–
És el dia de Sant Jordi
És el dia de Sant Jordi
és el dia de les flors
i a cada cantonada
hi trobem uns venedors
Els carrers s’omplen de colors
doncs per a les seves estimades
flors, amunt i avall
porten tots els senyors
En les places dels pobles
hi trobem llibres per a tothom
i molta gent que els fulleja
tot cercant una bona narració
Els carrers s’omplen de joia
les roses els omplen de color
i el seu perfum s’escampa
Regalant-nos nous olors
És el dia de Sant Jordi
és el dia del llibre i la flor..
no oblidem als que ens estimen
i oferim-los-hi el nostre amor
Lluís Carrasco
23-04-2006
—————————–
Març del 2004
Si a la vida, si a la llibertat
Carn humana escampada…. espant imposat
per tot arreu sang … i ferros recargolats
Treballadors i estudiantes immolats
Quina causa ho pot justificar ?
Trens plens d’homes i dones que anaven al treball,
que han resultat ferits i destrossats.
Bombes assassines que han fet el seu treball…
Qui han estat els descerebrats que las han actuat ?
Com es pot cometre aquest bàrbar atemptat ?
Quina causa ho pot justificar ?
Quina consciència ho pot aguantar ?
Quin poble es pot callar ?
Ens maten a les persones
Però el que volen és la consciència matar.
Volen matar la convivència pacífica
I amb la democràcia i llibertats acabar.
Qui ha estat el responsable intel•lectual ?
Quina causa ho pot justificar ?
Avui sortim tots junts com un sol poble a cridar:
No a la guerra !!
No a l’ETA
No a qualsevol terrorisme
No als morts i als atemptats.
Si a la vida
Si a la llibertat
—————————–