Blog d’en Lluis Carrasco

Política i xenofòbia

Diuen que la política es l’art de fer el possible i gestionar la res pública.

La Revolució Francesa, fa afegir els valors de l’honradesa, la solidaritat, la igualtat i la llibertat. Que resumia el crit: “Liberté, égalité, fraternité”.

Sota aquest esperit s’han conformat les nostres societats democràtiques actuals.

Però estem en temps difícils, on la realitat mundial de crisi, fam i desigualtats socials, arrastra a milers i milers de persones a la cerca de sobreviure i millorar el seu futur i el dels seus fills.

La vella Europa, amb un creixement poblacional estancat i necessitada de ma d’obra, de forma legal o il·legal, ha anat recollint gents provinents de diferents països, cultures i religions, que s’han anant adaptant al territori, amb graus diferents d’integració, amb la seva cultura a les esquenes.

Ara que la crisi envaeix tots els racons de la nostra economia, ara que tenim milions d’aturats, ara que necessitem els llocs de treball que abans rebutjàvem per indignes i deixàvem a la immigració, ara pretenem eliminar-los del nostre espai, doncs molesten i no els volem veure.

La hipocresia dels poderosos es evident… ara els utilitzo, ara els llenço, segons convingui. De fet sempre ho han fet , antigament amb els nostres jornalers i ara amb els nous jornalers: els immigrants.

Però el risc actual es que la majoria social, els ciutadans i ciutadanes, donin suport a aquesta actitud, insolidària, gens de fraternal i menys encara honrada i solidària.

Arribat aquest extrem es molt important que la classe política, i especialment des de l’esquerra, faci pedagogia, cerqui solucions per evitar conflictes i en cap cas pera activa o per passiva fomenti la xenofòbia.

Que pensàvem que els immigrants vindrien i que desprès s’anirien, quan vinguessin les vaques flaques??.

No coneixem la història de la humanitat, on la lluita per la supervivència ens ha portat als humans a tots els racons del mon cercant viure millor?

Es que algú es pensa que els desplaçats arriben per marxar desprès?

No ens recordem que els catalans som una barreja de pobles i persones immigrants i estem composats, de gens provinents de molts pobles en la història ? Es que ningú recorda com mes recentment els murcians, extremenys i andalusos que van conformat el que Francesc Candel va anomenar “els nou catalans” van arribar i s’han quedat ? No recordem com aleshores la societat benestant en el poder els tractava i els marginava en guetos socials?

Aquests dies estem vivint de nou el fenomen, tant vell com la humanitat, el de marginar als nous vinguts. A Vic l’ajuntament pressionat per la impopularitat que comporta conviure amb immigrants i mes ara que la crisi els ha fet prescindibles, vol marginar-los més, negant l’empadronament i per tant l’assistència bàsica. El pensament es senzill… si no reben ajudes, si es senten marginats, tornaran a les seves terres o aniran a altres municipis. Pensen realment que amb aquestes mesures foragitaran a una immigració que cerca el sobreviure?

Aquest dies les imatges de Haití, on hem pogut comprovar visualment com es viu en països depauperats (abans de la catàstrofe actual), son una bona mostra de supervivència de masses humanes, que faríem nosaltres en el seu lloc ?, no agafaríem, “pateres”, treparíem murs, aniríem on fos necessari per poder menjar nosaltres i els nostres fills ?.

La solució no passa per marginar-los mes, per rebutjar-los i estigmatitzar-los, la solució forçosament es situa en el camí de la integració social dels que ara estan aquí, i per la inversió a llarg termini en els llocs d’origen per treure’ls de la misèria i fer innecessari el marxar per sobreviure. Aquesta es la autèntica política d’immigració i Europa i els estats han d’apostar en aquest camí, fer politiques Berlusconianes, no solucionarà el problema i ens al contrari crearà enfrontaments, racials i xenòfobs, que ens portaran una major crisi social, empitjorant la situació actual i ressuscitarà odis socials, que varem voler enterrar desprès de la segona guerra mundial.

Davant d’aquesta realitat no si val callar o mirar cap a altre costat com si no passés res, callar es atorgar, els que estem a favor dels drets humans i les llibertats, hem de parlar clar i fort, explicant de forma pedagògica el perquè aquestes actuacions xenofòbiques no son de rebut i a mes no serveixen de res.

Ningú pot fer silencis còmplices per raons electorals i per por a perdre vots, el que ho faci a més de demostrar un covardia política de primera magnitud, esta fent un flac favor a la societat a la que diu voler servir i a l’hora afavorint l’aterratge futur de les ideologies feixistes i xenòfobes, a Itàlia hi tenim un bon exemple.

Lluis Carrasco Martínez