Blog d’en Lluis Carrasco

Les milionàries ajudes a la banca espanyola de moment sol han servit per millorar la situació de diners líquids del sistema bancari, però sense assolir el principal objectiu pel qual van ser concebudes: el concedir crèdits a empreses i a ciutadans, injectant diners al mercat. Per què la banca té completament tancada l’aixeta dels diners?  Crec sincerament que això respon a la facilitat amb què el govern ha lliurat ingents sumes a unes entitats financeres sense garanties reals d’execució, sense compromisos clars d’inversió dels diners en la ciutadania, ells com sempre, escombren per a casa i ara en el temps de les “vaques primes”, s’asseguren els seu capital i per a això és perfecte que els ajudi l’Estat a canvi de res.
En aquests moments on els irresponsables que han permès i ordenat inversions ruïnoses i especulatives segueixen en els seus càrrecs, com si res no hagués passat, és necessari que el govern doni un pas mes ferm i resolutiu per forçar les entitats bancàries a invertir en el país, en la seva reindustrialització i en el teixit productiu, no queda un altre remei a la vista del que esta succeint.
El govern ha de començar a actuar mitjançant la compra d’accions, fent accionista majoritari a l’estat si cal, i procedir a la nacionalització de determinades entitats financeres, no es tracta d’una mesura radical, socialitzant o revolucionària, (són mesures que defensen polítics europeus i nord-americans), sinó de la lògica resposta de la societat i el seu govern a uns individus que de la riquesa han fet professió i de l’especulació religió.